INFORMACIÓ GENERAL
L’educació d’hàbits saludables, entre ells l’alimentació, s’ha d’abordar des de diferents vessants i des de diferents sectors. Sens dubte, la família és el més important, però l’entorn comunitari, els serveis sanitaris i també l’escola, hi tenen un paper transcendental.
L’actitud dels adults entorn a l’àpat
Els infants s’han d’acabar el menjar del plat?
Molts estudis assenyalen que els adults indueixen sovint els infants a menjar més del que marquen els “senyals d’autoregulació innats”, és a dir, més del que indica el seu mecanisme de gana-sacietat. No és adequat, des del punt de vista nutricional, forçar els infants a menjar per sobre de la seva sensació de gana.
Partint de la base que els menús que s’ofereixen al menjador escolar són equilibrats i saludables, el més aconsellable és permetre que l’infant mengi seguint la seva sensació de gana i sacietat, evitant així, haver d’insistir o forçar perquè s’acabi el plat.
Així, els adults tenen la responsabilitat sobre el què, l’on i el quan, i els infants són els que decidiran sobre la quantitat.
Ho han de provar?
Múltiples estudis indiquen que insistir als infants o obligar-los perquè mengin un determinat aliment és contraproduent, i no condueix a una bona acceptació d’aquell aliment.
En la mateixa línia, s’han fet investigacions que demostren que quan s’utilitzen frases en què es remarquen els beneficis per a la salut de determinat aliment per tal que l’infant el consumeixi (per exemple, “et farà fort”, “et farà créixer”, “així seràs més alt”, “si t’ho menges no et posaràs malalt”, etc.) s’aconsegueix l’efecte contrari, és a dir, els infants l’associen amb un aliment menys agradable al gust i en mengen menys quantitat.
Així mateix, en una investigació publicada el 2006 a la revista Journal of the American Dietetic Association, s’exposa la recomanació següent: “Els professionals de la dietètica han de recalcar els possibles efectes adversos que poden exercir les conductes coercitives d’alimentació sobre la capacitat innata dels infants per regular el seu consum d’energia. Això inclou tant les amonestacions dirigides al fet que l’infant deixi el plat net com a la restricció de la ingesta”.
DEU CONSELLS PRÀCTICS DURANT L’ÀPAT:
- Escoltar l’infant sobre la quantitat de menjar que demana que es serveixi.
- És preferible servir poca quantitat de menjar i donar l’opció de repetir. Aquesta és també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari.
- Permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques, i limitar a una determinada quantitat el segon plat (especialment en el cas de les carns).
- Assegurar que l’aigua sigui fàcilment accessible i que no se’n limiti el consum. És convenient que el pa acompanyi sistemàticament els àpats i s’eviti utilitzar-lo com a element de recompensa o imposició.
- És habitual que l’oferta alimentària variada suposi el rebuig cap a determinats aliments. Si bé s’ha d’evitar coaccionar o forçar a l’infant perquè n’hagi de menjar, és convenient que els tasti.
- Si un infant no vol menjar de forma habitual un o més aliments, se n’informarà la família per tal que, tenint en compte la seva opinió, es pugui actuar de manera coordinada.
- Facilitar un temps adequat per menjar amb tranquil·litat, que no sigui inferior a 30 minuts ni superi el temps raonable per gaudir de l’àpat.
- Preveure un interval de temps prou ampli entre l’àpat de mig matí i el dinar (com a mínim un parell d’hores).
- El moment de l’àpat és una bona oportunitat per a la transmissió de valors i hàbits. També és un espai idoni per, valorant l’edat i capacitat dels infants, donar-los petites responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats.
- Mostrar una actitud respectuosa i amorosa cap als infants i entre els adults és transcendental per fer de l’estona de l’àpat un moment relaxat i agradable, a la vegada que facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments.
Extret de: Acompanyar els àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les famílies, © Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Primera edició: Febrer 2016
Més informació als documents adjunts:
Acompañar la comida de los niños 2016
COMISIÓ DE MENJADOR